Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• conèixer les principals característiques de l’atmosfera terrestre
• identificar les funcions de l’atmosfera de la Terra en relació amb la vida.
Activitat
Els participants es converteixen en «planetes» d’una galàxia llunyana que no tenen vida. Envejosos de la vida que hi ha a la Terra, decideixen organitzar una expedició per visitar-la i demanar-li quins són els elements necessaris perquè es donin formes de vida similars en els seus propis planetes.
Què cal saber?
L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Forma al seu voltant una pel·lícula de només uns quants quilòmetres de gruix. Si la Terra fos una bola d’un metre de diàmetre, l’atmosfera faria només un mil·límetre. L’atmosfera té un paper important en l’establiment de les condicions que fan possible la vida, atès que: – estabilitza, junt amb el mar, la temperatura per tal que aquesta no sofreixi grans variacions. Les diverses capes de l’atmosfera subministren una temperatura superficial agradable: sense elles, els dies, amb la llum del sol, serien abrusadors i les nits, sense sol, gelades. Tenint en compte la situació i la distància de la Terra respecte al Sol s’ha calculat que la seva superfície hauria de tenir una temperatura global de 18 graus centígrads sota zero si no existís l’atmosfera. Gràcies a l’efecte «hivernacle» que fa l’atmosfera de la Terra la mitjana de la temperatura terrestre global és de 15° C. Aquesta temperatura permet que hi hagi aigua en estat líquid i que existeixi la vida tal i com la coneixem.
L’atmosfera té un estrat autoregulat d’ozó, que no deixa passar radiacions ultraviolades que resultarien nocives per a la vida; protegeix la vida de la «pluja» de partícules còsmiques. En el primer estrat, el més proper a la Terra, s’acumula gairebé tot el vapor d’aigua, la humitat necessària per a la vida.
Conté els gasos que intervenen en els processos vitals dels organismes. Els éssers vius podem realitzar l’intercanvi de gasos, imprescindible per a la nostra supervivència: les plantes fotosintetitzen agafant diòxid de carboni i retornant oxigen; tots plegats, plantes i animals, respirem agafant oxigen i expulsant diòxid de carboni.
La composició química de l’atmosfera de la Terra és totalment diferent de la dels planetes propers, fins i tot de la que deduiríem basant-nos en la química de la Terra. Consta majoritàriament de nitrogen (78%) i oxigen (21%); l’1% restant és diòxid de carboni, vapor d’aigua i altres gasos (heli, neó i ozó). Però la barreja de gasos no ha estat sempre la mateixa: a la Terra primitiva, fa milions d’anys, era ben diferent. La composició actual, tan rica en oxigen, s’ha aconseguit a poc a poc i en part per l’acció mateixa dels organismes primitius. Són els organismes vius els qui n’han anat modificant la composició: la vida crea i manté les condicions necessàries per a la seva supervivència.
Altres planetes del sistema solar també tenen atmosfera. L’atmosfera de Mart conté un gas irrespirable i la seva temperatura no supera els 0 graus. Venus està recobert d’uns núvols densos amb uns vapors mortals, i amb una temperatura que pot arribar a 475° C. Mercuri no té atmosfera i rep directament els raigs de sol: per això els dies són tòrrids i les nits, glacials.