19.Prêt-à-porter

Objectius

L’activitat pretén ajudar a:
• comprendre que tradicionalment els materials per confeccionar els vestits provenen de les plantes i els animals
• conèixer i analitzar l’origen dels teixits utilitzats actualment
• diferenciar entre alguns recursos renovables i d’altres no renovables.

Activitat

Els nois i noies confeccionen vestits de diferents èpoques utilitzant materials variats i fan una desfilada de models.

Informació

Vestir-se és una pràctica universal estesa per tots els països i èpoques. L’origen i el desenvolupament d’aquesta pràctica té motivacions molt variades: la necessitat de protegir el cos a causa del clima, el guarniment personal, el desig de posar de manifest la posició social, el pudor…

Els vestits que utilitzava l’home primitiu eren les pells dels animals que caçava per menjar. Però ben aviat devia recórrer a la fibra vegetal cercant potser vestir-se de manera més lleugera. Hi ha constància, des de molt antic, de l’ús d’aquestes fibres vegetals: el lli era utilitzat pels antics egipcis i se sap que els habitants dels llacs suïssos ja el teixien 8.000 anys abans de Crist. Fa més de 4.000 anys que es cultiva el cànem a la Xina i el cotó a l’Índia. Pel que fa a la fibra animal, tenim testimonis de l’ús de la llana a l’edat de bronze. La seda fou descoberta pels xinesos fa prop de 5.000 anys i el cultiu de cucs fou molt important. Aquesta situació es mantingué fins al 1948, any en què es produí un fet que revolucionaria la indústria tèxtil: l’aparició en el mercat de la primera fibra artificial, aconseguida transformant químicament la cel·lulosa (raió, tergal, orló, etc.). Els nostres vestits actuals estan confeccionats amb teixits variats que podem classificar en dues grans categories, segons si provenen de recursos renovables o no renovables.

Els recursos naturals renovables són els que els organismes vius, animals i vegetals, poden produir. La reproducció d’aquests éssers vius assegura la renovabilitat dels recursos que forneixen: cal, només, que tinguin condicions (hàbitat adequat) i temps. Un cas molt clar de recurs totalment renovable és la llana, que té l’avantatge, a més, que no cal matar l’animal per poder-la aprofitar. Les fibres vegetals més usades procedeixen de les plantes cultivades. Semblantment, les fibres animals que utilitzem més sovint provenen d’animals domèstics, ovins i bovins principalment.

Els problemes que pot presentar la renovabilitat d’aquests recursos són els derivats de l’ocupació i l’esgotament del sòl, de l’ús de productes químics, de la despesa energètica, etc. Un altre tema és el dels animals salvatges: tenen, és clar, la capacitat de reproduir-se, però si l’hàbitat de l’espècie és destruït o aquesta està sotmesa a pressions molt fortes, pot arribar a extingir-se. Un aspecte que cal considerar és el fet de matar animals salvatges només per la seva pell, valorada com un objecte de luxe. Cal recordar que les lleis prohibeixen la captura d’un bon nombre d’espècies salvatges, amenaçades per la caça comercial duta a terme en èpoques recents.

Els recursos naturals no renovables són els minerals o els combustibles fòssils que, tot i que es poden tornar a generar de manera natural, ho fan a un ritme tan extraordinàriament lent que a la pràctica no són renovables. És el cas del petroli, del qual surten les fibres sintètiques, o de l’amiant, amb el qual es confeccionen alguns vestits especials (de bombers o de pilots de curses de cotxes).

Una actuació prudent és utilitzar preferentment productes renovables i evitar tant com es pugui els no renovables. Tanmateix cal recordar que per obtenir qualsevol mena de roba s’utilitza energia procedent dels combustibles fòssils (telers, màquines de cosir, transport, etc).