Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• descobrir els recursos naturals i culturals del món mediterrani i la seva diversitat
• prendre consciència dels problemes ambientals que afecten el mar mediterrani i les seves ribes i saber-ne l’origen i la gravetat
• reflexionar sobre la necessitat de gestió ambiental per al manteniment dels recursos.
Activitat
Consisteix a imaginar un creuer turístic per deu ciutats del Mediterrani durant el qual els turistes gaudeixen dels atractius d’aquest mar i pateixen els efectes de la contaminació, mentre que les ciutats tenen la possibilitat de millorar la situació ambiental.
Informació
El Mediterrani és un mar peculiar: al costat dels grans oceans és un mar molt petit, però comparat amb els altres mars tancats que hi ha al planeta, resulta que és el més gran. Està situat en una zona temperada, tirant a càlida i poc plujosa, de manera que és superior l’aigua que s’evapora per l’acció del Sol que no pas la que rep de les precipitacions i dels rius que hi desemboquen. Aquest balanç hídric negatiu és compensat per l’aportació d’aigua de l’Atlàntic que entra per l’estret de Gibraltar.
L’àrea mediterrània, poblada des de molt antiga a causa de la benignitat del seu clima, ha estat el principal focus configurador del món occidental. El pensament grec, l’organització romana i el cristianisme s’estengueren des de les seves ribes a tot Europa i a altres parts del món. Ben a prop s’hi originà l’islam, expandit ràpidament pel Mediterrani i avui ben present a la seves ribes orientals i meridionals. Religions, lleis, llengües, ètnies, costums, tradicions ben diferents configuren aquest espai que, tanmateix, té uns trets comuns inconfusibles: les vinyes i les oliveres, els pins i les alzines, l’ase i la cabra, el lluç i la sardina, i la gent, i el paisatge, i la llum…
Atractiva i valorada, la regió mediterrània és avui més poblada que mai i la població té quatre procedències distintes: els habitants «de tota la vida»; gent de l’interior dels països riberencs que es desplacen incessantment cap a les ciutats de les zones litorals a la recerca de noves oportunitats de feina; jubilats de països freds (sobretot del nord d’Europa) que s’hi instal·len de manera gairebé permanent; estadants ocasionals, és a dir, turistes. El Mediterrani és la primera zona turística mundial: cada any rep 220 milions de turistes, dos terços dels quals van anar a les costes dels estats francès, espanyol i italià.
Aquesta gran concentració ha originat un seguit de problemes ambientals. Centrem-nos en la contaminació producte de l’activitat humana ja sigui d’origen domèstic, agrícola, industrial o del transport: els residus generats van a parar al Mediterrani, abocats directament o bé transportats pels rius, la majoria dels quals desemboquen completament bruts; el 80% de la contaminació mediterrània prové de la terra. Per avaluar aquest impacte ens cal fer una divisió entre els països més rics que es troben a l’àrea septentrional i occidental del Mediterrani i els més pobres que es troben a l’àrea meridional i oriental, amb les lògiques excepcions. Doncs bé, el problema el podem esquematitzar de la manera següent:
– els països rics depuren bona part (i cada vegada més) de les seves emissions al Mediterrani, però la part no depurada, a causa de la importància de la indústria i de la sofisticació de l’agricultura, conté grans quantitat de substàncies tòxiques i perilloses
– els països pobres a penes depuren res, de manera que les emissions són molt importants volumètricament, tot i ser majoritàriament d’origen orgànic. Tanmateix, la incipient industrialització s’està duent a terme amb escassíssimes precaucions ambientals.
Els estats, les ciutats i diversos organismes supraestatals s’han plantejat el problema de la contaminació del Mediterrani, atiats en bona part per la pressió ciutadana i dels grups ecologistes. S’han fet passos molt positius, però també hi ha moltes inèrcies que cal vèncer i actuacions decebedores. Per posar un exemple, el juny de 1995 es va celebrar a Barcelona una sessió del Pla d’Acció per al Mediterrani (PAM). Aquest pla d’acció té com a objectiu la protecció i millora del medi ambient i el desenvolupament de la regió, basat en els principis de la sostenibilitat. Va ser adoptat el 1975 per 16 estats mediterranis i la UE, sota l’auspici del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) . El seu marc legal comprèn la Convenció de Barcelona, adoptada el 1976 i revisada el 1995, així com sis Protocols específics per garantir-ne l‘aplicació i que cobreixen aspectes específics de la protecció del medi ambient.
Altres documents
