Estructura de la guia
La guia d’activitats per a l’educació ambiental Hàbitat posa en mans dels educadors una proposta de 50 activitats dirigides a la sensibilització i conscienciació,
al coneixement dels principis ecològics, a l’aprenentatge per a la gestió i conservació del patrimoni natural i cultural, a la comprensió dels problemes socioambientals i a la discussió de possibles vies de solució.
El seu enfocament és multi-disciplinari, amb incidència sobre els aspectes del medi físic, biològic i social, i busca integrar diferents aproximacions (cognitiva, instrumental, afectiva), de manera que faciliti l’adquisició de coneixements i procediments i la reconsideració dels valors, amb respecte a la diversitat dels aprenentatges.
Es destina fonamentalment als educadors, els quals podran utilitzar-la com a instrument de treball tant en àmbits d’educació formal (escola, instituts, centres de capacitació professional, formació permanent, etc.), com informal (centres d’esplai, educació comunitària, formació de voluntaris, organitzacions, etc.).
La guia s’estructura en cinc grans blocs temàtics destinats a l’ensenyament-aprenentatge d’una selecció de conceptes, procediments i valors que considerem útils per fomentar la transició cap a una societat més sostenible. Des del punt de vista temàtic, aquests blocs estan ordenats de forma seqüencial:
- El primer bloc, Reconeixent l’entorn i les necessitats vitals, representa una primera presa de contacte i aproximació als conceptes de vida i hàbitat des de la realitat més propera, amb la finalitat d’aconseguir una percepció més aguda de l’entorn i d’ajudar al reconeixement de la dependència que, com a éssers vius, tenim del medi. Conté 9 activitats.
- El segon bloc, Apreciant la diversitat de la vida, entra en la consideració i l’estima de la diversitat de la vida manifestada tant a la natura com en les societats humanes. Conté 8 activitats.
- El tercer bloc, Aprenent a gestionar els recursos naturals, estimula la reflexió entorn de la demanda cada vegada més gran de recursos naturals i proposa alguns criteris de gestió racional. Conté 13 activitats.
- El quart bloc, Detectant problemes, es dedica a l’anàlisi de les situacions de desajustament que es produeixen a causa de les intervencions humanes inadequades, per tal d’orientar l’avaluació dels problemes de relació entre les cultures i l’hàbitat. Conté 11 activitats.
- El cinquè i últim bloc, Considerant tendències, evidencia contradiccions i desperta línies d’acció necessàries en una societat sostenible. Conté 9 activitats.
Cada activitat s’estructura en les seccions fixes següents:
– Títol de l’activitat i numeració de la 1 a la 50.
– Objectius. Es concreten els aprenentatges específics que es poden desencadenar a partir de l’activitat.
– Activitat. S’exposa molt breument en què consisteix l’activitat.
– Informació. Es tracta d’una breu síntesi que conté aquells conceptes i dades bàsiques que es consideren imprescindibles per a la comprensió dels temes tractats en l’activitat.
El conjunt dels 50 apartats d’Informació admet una lectura autònoma que configura el contingut temàtic del Projecte.
– Desenvolupament pas a pas. S’explica de manera detallada el funcionament de l’activitat. Per tal de facilitar-ne l’ús els passos es presenten sempre numerats. Se subdivideix en dues parts:
– Preparació. És la fase prèvia a l’activitat. Atès el caràcter dinàmic i participatiu de les activitats, es requereix, en general, preparar materials, disposar i ambientar espais, etc.
- Els materials que fan falta són senzills, poc costosos, fàcils d’obtenir i provinents, moltes vegades, de la reutilització d’objectes corrents. Aquests objectes solen servir per a diverses activitats, per la qual cosa suggerim que els guardeu en un «cofre de l’hàbitat».
– Desenvolupament de l’activitat. S’ha intentat redactar-lo de la manera més precisa i detallada possible, cosa que comporta, sovint, que aquesta explicació ocupi bastant d’espai a la guia: aquesta longitud no té relació directa amb la durada ni amb la complexitat de la mateixa activitat.
- Les indicacions no solament fan referència a la mecànica, sinó també a les qüestions i actituds que el desenvolupament de l’activitat ha de suscitar: sovint això s’acaba de perfilar en les pistes per a la posada en comú que s’expliciten a l’últim punt.
- L’educador/a, que assumeix la funció de «director de l’activitat», hi queda sempre implicat de manera molt significativa ja que té un paper fonamental de direcció i coordinació. A més a més, en bastants casos, li correspon també assumir algun paper destacat en la mecànica de l’activitat.
- Algunes activitats porten uns annexos que són necessaris per al seu desenvolupament. Es tracta d’informacions, gràfics, taules, etc., que el director haurà de consultar i, sovint, fotocopiar per repartir entre els participants.
– Avaluació. Se suggereixen algunes idees per estructurar exercicis d’avaluació de les activitats: naturalment, correspon a l’educador/a dissenyar i dimensionar els processos d’avaluació convenients per a cada grup i en cada context.
– Suggeriments. Es tracta d’algunes indicacions per millorar o completar certs aspectes de la mateixa activitat.
– Extensions. No formen part de l’activitat mateixa, sinó que plantegen altres activitats complementàries sobre el mateix tema. A vegades la indicació és per adaptar millor el tema a diversos nivells d’edat; a vegades es tracta d’una visita o d’un recurs que ja és al mercat; altres vegades es dóna un apunt d’una activitat original que caldrà pensar-se i preparar-se en la línia de les de la guia.
– Columna d’indicadors. Se situa a la dreta de la primera pàgina de cada activitat i conté indicacions elementals referides a:
– Edat. Ha estat segmentada en sis intervals: de 4 a 7 anys, de 7 a 10, de 10 a 12, de 12 a 14, de 14 a 16 i més de 16. Atès el caràcter no estrictament cognoscitiu de les activitats, la majoria abasten més d’un segment. Quan es considera que l’activitat no té límit d’edat per la banda alta s’utilitza l’expressió a partir de.
– Durada. S’indica orientativament el temps considerat mínim indispensable, i no inclou mai el temps de preparació.
– Grup. Se suggereix el nombre idoni de participants. Encara que la mecànica del joc no presenti exigències especials, el nombre de components del grup ha de ser funcional: s’apunta el màxim raonable depenent de l’edat.
– Materials. Es relaciona tot el que fa falta per dur a terme l’activitat, des de llapis i paper fins a qualsevol mena d’objecte.
– Espai. Indica l’àmbit considerat més idoni: interior, exterior o indistint. Si el lloc on es fa requereix alguna característica especial, també es fa constar aquí.
– Matèries. En aquest apartat s’esmenten matèries objecte d’estudi escolar relacionables amb l’activitat, encara que s’ha defugit expressament la terminologia específica de l’educació formal. I això per dues raons: primer per evitar la complicació que representa el canvi terminològic en diferents nivells d’edat o en diferents comunitats autònomes; i segon, perquè donat que aquestes activitats estan pensades per a ús tant formal com no formal, creiem més útil l’ús d’una terminologia clàssica, de ràpida identificació per a tothom.
– Conceptes clau. S’assenyalen els conceptes bàsics que hi ha subjacents en l’activitat i que l’educador/a pot treballar a la seva discreció.
– Altres conceptes. Són aquells que tot i no formar part del nucli de l’activitat s’hi poden relacionar fàcilment.
– Procediments i valors. Amb aquesta expressió abreujada indiquem les tècniques, destreses i procediments que l’activitat requereix i estimula, com també aquelles actituds i valors que puguin resultar afavorits per la participació en l’activitat.
Els índexs del final de la guia recullen els indicadors d’edat, espai, matèries, conceptes, procediments i valors. Amb això es pretén facilitar a l’educador/a la concreció i localització de continguts en funció dels seus interessos i la inserció de les activitats en el seu plantejament educatiu general.
El conjunt de les activitats de la guia no pretén estructurar un programa educatiu, sinó oferir recursos que ajudin els educadors en la construcció dels seus propis programes. A ells els correspon, doncs, la tasca essencial de contextualitzar les activitats.
Aquesta contextualització ha de ser tinguda en compte tant en la selecció de les activitats com en la seva concreció. Encara que tots els temes puguin resultar teòricament interessants, la seva tria no és neutra, atès que les qüestions tractades han de tenir significat en el context socioambiental on estem inserits. D’altra banda, les activitats de la guia no s’han de prendre com a fórmules invariables, sinó com a propostes obertes i adaptables a la situació de cada u, amb totes les modificacions precises: espai, temps, sistemes, espècies, exemples, matisos, etc.