Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• posar de manifest que els diferents estils de vida són determinants del tipus i la quantitat de deixalles que es produeixen
• reflexionar sobre la importància que té reduir la quantitat de deixalles
• observar que a cada lloc del món hi ha realitats diferents que determinen hàbits de vida diferents
• entendre que produir més deixalles no és sinònim de viure millor.
Activitat
Delegacions de diferents països es reuneixen per parlar sobre els residus que es generen als respectius llocs d’origen, però per un error d’organització es traspaperen totes les dades. Els delegats hauran d’identificar quines són les seves dades i anar-les reunint a cada jugada.
Informació
La humanitat ha produït residus des de sempre com a conseqüència de la seva activitat, però actualment el tema de la producció de residus, en particular dels domèstics, ha adquirit unes dimensions exorbitants. És ben trist haver de reconèixer que la quantitat de deixalles ha esdevingut un dels elements definidors de l’evolució de la nostra societat en aquest segle: de fet, el nombre de quilos d’escombraries produïdes per habitant i any ha arribat a ser considerat un indicador de «desenvolupament». S’estima que cada 24 hores es produeixen al món uns 5,28 milions de tones de residus (urbans, industrials i d’altres) que ocupen uns 26,5 milions de m3. Això significa que amb les escombraries produïdes al món en un dia podríem omplir una illa de cases de 100 m x 100 m (com les de l’Eixample de Barcelona) fins a una alçada de 2,65 km! (és a dir, com una muntanya més alta que el Pedraforca).
La major part d’aquestes escombraries tenen origen domiciliari (al voltant d’un 84%), però no han estat produïdes uniformement per tota la població mundial. Ben al contrari, hi ha grans diferències entre regions, determinades pels desiguals estils de vida que existeixen en el nostre planeta.
La principal línia divisòria en la producció de residus està situada entre els països industrialitzats i els que no ho són. Només el 20% de la població mundial viu en països desenvolupats, però per mantenir el seu estil de vida consumeix el 80% dels recursos utilitzats pel conjunt de tots els habitants de la terra. I naturalment el consum repercuteix en residus: un ciutadà dels Estats Units produeix 807 kg anuals de residus, dels quals el 80% és matèria inorgànica, mentre que als països pobres una persona produeix menys de 100 kg anuals de residus, dels quals gairebé tot és matèria orgànica. La realitat que viu cada país determina la quantitat de residus i la seva composició, que estan en funció dels hàbits de vida i de consum. Als països poc industrialitzats no es generen tantes deixalles perquè es consumeixen molts menys recursos, però també perquè aquests s’aprofiten al màxim. Als països industrialitzats disposem de més abundància de béns, la qual cosa és desitjable per a tothom, però en malmetem una gran proporció.
No fa gaires anys, en els nostres pobles, s’aprofitaven els recursos tant com es podia: les restes de menjar es donaven al bestiar, els fems servien d’adob per als camps, les eines i els mobles vells es reparaven, les ampolles es reomplien, la roba es reformava… Avui això ha canviat completament. D’una banda, viure a ciutat obliga a portar-hi de fora tots els aliments i materials necessaris; després cal retornar les sobres a la natura. D’altra banda, hem fet del consumisme el motor principal de la nostra societat: per mantenir la producció cal que els béns durin poc. Cada dia hi ha més productes d’un sol ús, que ràpidament es converteixen en residus sense cap valor; també hi ha cada cop més envasos i embalatges confeccionats amb matèries noves (metalls, plàstics i altres productes sintètics) que de vegades s’utilitzen només uns minuts, temps de desembolicar o de consumir el producte. Així llencem a les deixalles materials completament nous i, alhora, difícilment degradables. Sovint els processos naturals no poden integrar el que llencem, tant per causa de la composició dels residus com de la seva ingent quantitat.
La quantitat de deixalles també està en funció del grau de preocupació per la qualitat de l’entorn. En molts països occidentals es comença a reduir el pes de la galleda de les escombraries i a separar els productes selectivament per contribuir a la recuperació dels materials mitjançant el reciclatge. Produir més deixalles no pot ser de cap manera signe de progrés: progressar realment no és tenir i llençar més coses, sinó satisfer adequadament les nostres necessitats materials, culturals i afectives sense fer malbé recursos i generant el mínim de deixalles irrecuperables. La felicitat no està renyida amb allargar la vida dels nostres productes i llençar-ne menys. Cal entendre que «consumir més» no és sinònim de «viure millor».
Altres documents
