Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• entendre la importància del sòl com a suport de la vida
• conèixer els principals elements que constitueixen el sòl i la seva fragilitat
• familiaritzar-se amb alguns grups d’éssers vius del sòl.
Activitat
Uns mitjons vells de llana o de cotó seran les sabates màgiques que ens permetran descobrir múltiples formes de vida en el sòl que després dibuixarem. A continuació muntarem uns quants jocs.
Informació
El sòl és el suport de la vida. Sense sòl no creixerien les plantes, que hi arrelen entre les seves partícules sòlides i absorbeixen l’aigua de les seves cavitats. Sense plantes tampoc no hi hauria animals. Sense sòl fèrtil no hi hauria cap mena de cultiu i sense collites tampoc no sobreviuríem els humans.
El sòl es va formant lentament al llarg dels anys amb els minerals arrencats de les roques i la matèria orgànica aportada per les restes i els cadàvers dels éssers vius. Una gran multitud de petits animals, fongs i bacteris microscòpics treballen constantment les primeres matèries esmentades per convertir-les en aquesta capa porosa i flonja que ve a ser el «matalàs» de la vida.
El sòl no és mai exactament igual, conté la història de les seves velles roques, de l’aigua i de tots els éssers vius a qui ha permès l’existència. Hi ha sòls que són rics en història i en nutrients, com els de les zones humides, les valls de les zones volcàniques, els sòls dels boscos frondosos, dels bosquets de ribera vorejant els rius, els de les planícies inundades pels rius, etc. Hi ha sòls que són pobres, com els de les zones seques, els de les zones d’alta muntanya i dels pendissos inclinats, els que han estat cultivats durant molts anys sense afegir-hi més matèria orgànica, els de les zones cremades amb molta freqüència i els que tenen poca vegetació per protegir-los de l’erosió.
Però en tots ells hi trobarem petjades i senyals de vida: branquillons, fulles, llavors, plomes, ales… un ric i apassionant univers en miniatura.
La conservació del sòl és transcendental. El sòl és fràgil sense la protecció de les arrels dels arbres i altres plantes que s’hi sostenen. La pluja i el vent se l’enduen en els terrenys amb pendent. Hem de protegir-lo com el bé més preuat.