7. A les fosques - Hàbitat

Objectius

L’activitat pretén ajudar a:
• reconèixer que tenim necessitat d’energia externa
• identificar diferents usos de l’energia a les ciutats
• conèixer les fonts d’energia que utilitzem i d’altres que es poden utilitzar
• saber que hi ha fonts d’energia renovables i no renovables.

Activitat

Consisteix en la simulació d’una apagada general que afecti una gran ciutat i veure quines possibilitats hi ha de resoldre una situació d’emergència.

Informació

El nostre cos és com una «màquina» que funciona amb l’energia dels aliments que prenem. La seva eficiència és gran, i amb poca quantitat d’energia en té prou: en un dia gastem més o menys com una bombeta. Però els humans, a més de l’energia que fa funcionar el nostre propi cos o «energia interna», ens hem acostumat a viure utilitzant també «energia externa», que ens escalfa, ens il·lumina, ens permet coure els aliments, desplaçar-nos, transportar mercaderies i fer la feina amb menys esforç. En resum, ens facilita la vida. Des dels primers temps de l’evolució de la humanitat es va utilitzar la força dels animals i l’energia dels vegetals (llenya); ben aviat també, la força de l’aigua i del vent. Tanmateix, aquesta energia externa s’usava en petites quantitats i el seu poder transformador de l’entorn era limitat. El panorama va canviar, però, radicalment amb l’ús de les energies fòssils (carbó primer, gas i petroli després), que ofereixen altes concentracions d’energia química per unitat de massa. La seva capacitat de treball i de transformació és espectacular. A partir de la revolució industrial, en què es generalitzà el seu ús, hem entrat a l’era dels canvis ràpids i dels creixements exponencials. La nostra vida està avui vinculada a una gran disponibilitat d’energia externa. Aproximadament cada un dels habitants dels països rics gastem 100 vegades més d’energia externa que interna. (Per terme mitjà, un habitant del món gasta unes 20 vegades la seva energia somàtica; desgraciadament, però, hi ha molta gent que no arriba ni tan sols a cobrir les necessitats d’energia somàtica.)

A les ciutats no podríem viure sense energia externa. En necessitem per portar-hi l’aigua, els aliments i altres materials, per treure’n els residus, per condicionar les nostres llars, per comunicar-nos i per moure’ns. Bona part d’aquesta energia procedeix avui dels combustibles fòssils: la gasolina i el gas-oil per moure’ns, el gas per cuinar i escalfar-nos, el fuel o el carbó per fer funcionar les centrals tèrmiques que produeixen electricitat. Els anomenem combustibles fòssils perquè són acumulacions de restes d’éssers vius que van viure fa milions d’anys. En el cas del carbó es tracta de boscos de zones pantanoses, i en el cas del petroli i el gas de grans masses de plàncton marí acumulades en el fons del mar. En tots dos casos la matèria orgànica es va descompondre només parcialment per manca d’oxigen, de manera que van quedar emmagatzemades molècules orgàniques amb enllaços d’alta energia. Quan es cremen, s’acaben d’oxidar i alliberen l’energia captiva en aquells enllaços (i, a més a més, gasos residuals: CO2 i òxids de nitrogen i de sofre). D’altres fonts d’energia utilitzades habitualment a la ciutat són la hidroelèctrica (electricitat generada per la força d’un salt d’aigua) i la nuclear (electricitat generada pel trencament del nucli de l’àtom de l’urani). És important constatar que totes aquestes formes d’energia, excepte la nuclear, procedeixen del sol. És el sol el qui provoca els moviments atmosfèrics i la circulació de l’aigua; també en procedeix l’energia acumulada en els éssers vius, ja sigui en el present (força animal, llenya) o en el passat (combustibles fòssils). Els combustibles fòssils es renoven a un ritme tan lent que a la pràctica s’han de considerar no renovables. Les reserves d’urani son també limitades. Però l’energia del sol no s’esgota, i en el futur hem de trobar noves maneres d’aprofitar-la.

Les energies renovables més utilitzades són l’energia solar, l’energia hidràulica, l’energia eòlica, l’energia de la biomassa i l’energia mareomotriu. Totes provenen de fonts d’energia inexhauribles, encara que s’utilitzin de manera constant. En els darrers anys s’ha fomentat l’ús d’energies renovables. Ara bé, per tal que l’explotació d’aquest tipus de fonts d’energia sigui productiva cal continuar investigant per poder augmentar el rendiment dels generadors (panells solars, aerogeneradors,…) i rebaixar el cost de les instal·lacions. D’aquesta manera serà possible extendre’n el seu ús.