Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• comprendre que els recursos i la capacitat de càrrega de la Terra són limitats
• valorar les conseqüències de l’ús insostenible dels recursos
• reflexionar sobre les desigualtats en l’ús dels recursos.
Activitat
Per viure necessitem obtenir certs recursos del medi. Simularem el ritme d’explotació i la manera de distribuir-los entre els membres de distintes societats fictícies i aconseguirem civilitzacions més o menys duradores.
Informació
Si al llarg de la història la humanitat ha tractat d’obtenir un domini millor de la natura, avui podem dir que ho ha aconseguit. De fet, el progrés en l’aprofitament dels recursos naturals ha estat tan espectacular i els avenços tecnològics han donat a l’espècie humana un poder tan gran sobre la natura que l’han fet arribar a sentir-se independent de les lleis naturals. Tanmateix, no ho és en absolut. La immensa capacitat de transformació comporta el risc de destruir les mateixes bases de la vida: l’enverinament de l’aigua i de l’aire, la pèrdua de sòls fèrtils, la desaparició d’espècies animals i vegetals, l’esgotament dels recursos minerals i energètics, són inconvenients no previstos del progrés desitjat. És la nostra qualitat de vida i, en definitiva, la nostra pròpia supervivència allò que està en perill. A la Cimera de Rio (1992) es va fer pública i oficial una idea que ja era a la ment de moltes persones des de feia temps: les paraules medi ambient i desenvolupament han d’anar juntes. Sembla d’una lògica aclaparadora: el desenvolupament no ha de destruir les bases de la vida ni la seva diversitat, no es pot matar la gallina dels ous d’or. Es tracta de trobar la manera d’avançar que es pugui sostenir perpètuament perquè exploti els interessos i deixi intacte el capital. A aquesta manera d’avançar l’anomenem desenvolupament sostenible, dues paraules que signifiquen simplement el contrari del que és insostenible. Així de senzill i raonable. En un model sostenible cada societat ha de trobar la manera de satisfer les seves necessitats sense hipotecar les possibilitats de les generacions futures. Òbviament, i pel mateix principi elemental d’equitat, tampoc no pot negar aquesta possibilitat a les altres societats de la mateixa generació.
Els occidentals vivim avui amb uns nivells elevats de consum material i energètic i produïm notables quantitats de residus que deterioren el nostre entorn. És un estil de vida que no és extensible a tota la humanitat, perquè no pot ser copiat per 5.000 milions de persones més: constitueix un model insostenible. Els rics hem creat problemes a tothom i tenim la responsabilitat de reparar-los i evitar-los en el futur. Hem de començar per ocupar-nos de la nostra pròpia «casa» i posar totes les energies i els mitjans per dissenyar noves maneres de viure més reeixides que les que hem estat capaços d’imaginar fins ara. «Al llarg de la història mai no ha funcionat una advertència als desfavorits en el sentit que no segueixin el camí dels afavorits. O s’utilitza la força per evitar que el sud emuli el nord o es canvia el model del nord perquè pugui ser copiat pel sud. En la meva opinió i en la de molts altres, la primera alternativa és immoral i poc realista» (E. Weizsacker).
El canvi fonamental és la substitució de l’opulència –entesa com a energia que no sabem utilitzar i consum que no convertim en satisfacció– per l’eficiència ecològica, és a dir, producció de la màxima quantitat de béns amb el menor cost energètic i la màxima capacitat de perdurar en el temps. Aquesta és una tasca col·lectiva i també una responsabilitat individual: cada un de nosaltres pot contribuir a reduir el total reduint ell una mica.
Altres documents
