Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• entendre com les maneres de mirar els fets i esdeveniments condicionen les nostres accions i decisions
• reflexionar sobre com els temes socials i ambientals depenen dels punts de vista.
Activitat
Consisteix en un enigma en tres fases, que planteja com les perspectives que tenim sobre els fets i esdeveniments condicionen les nostres accions i decisions.
Informació
Si ens posem unes ulleres de sol tot ho veiem més fosc, si mirem amb una lupa tot ho veiem més gran. En certa manera, cada persona funciona com una lent: rebem, transmetem i reflectim les imatges estàtiques i dinàmiques que experimentem al llarg de la nostra vida. Moltes vegades actuem en funció d’aquestes imatges, ja sigui perquè condicionen el nostre pensament, ja sigui perquè ens proporcionen models de com fer les coses i de com relacionar-nos els uns amb els altres.
Cada cultura pot ser considerada també com una lent, construïda conjuntament per les persones i transmesa al llarg de les generacions, a través de la qual es delimiten les maneres de viure i es valora i percep l’entorn on es viu. Els diversos col·lectius humans tenen diferents cultures, sovint condicionades pels ambients i per la disponibilitat de recursos. També solen estar condicionades per la percepció de les generacions anteriors. Als nostres avantpassats, per exemple, els semblava que el món era infinit. Però ja fa uns quants segles que es va descobrir que la Terra és rodona i aquesta visió del planeta és molt diferent de la que ha vigit durant segles: abans es creia que era plana i ningú no sabia on eren els límits, o ni tan sols se sospitava que en tenia. L’evidència de l’esfericitat ens aporta una dada inqüestionable: és rodona, doncs és finita. I limitada. I si el planeta és limitat els recursos que conté també ho són. No obstant això, els continuem utilitzant com si no ho fossin.
D’altra banda, els nostres avantpassats tampoc no sabien quants éssers humans hi havia en el món. Ara sí que ho sabem i també sabem que cada cop som més, amb uns recursos que no creixen i que consumim sense plantejar-nos que són exhauribles i que estan mal repartits.
Això passa, en bona mesura, perquè no ens mirem el planeta amb perspectiva, només emmarquem una part de la imatge. Així, veiem nítidament el nostre entorn immediat, la porció del món on viu una cinquena part de la població mundial, aquella que gaudeix d’una vida quotidiana confortable, amb disponibilitat i abundància d’aliments, serveis i productes, potser amb la sensació que tot va bé i que no existeix cap raó per amoïnar-se. Però si enfoquem cap a on viuen les restants 4/5 parts de la població mundial, les escenes que apareixeran contradiuen la sensació que el benestar sigui compartit per tots els habitants de la Terra.
Una visió global ens mostrarà també alguns efectes indesitjats de la nostra manera de viure: desforestació, desertització, canvis en les condicions ambientals, contaminació, etc.
Necessitem una lent «gran angular» que ens permeti veure el planeta sencer i, partint d’aquesta visió, actuar en conseqüència. Els problemes globals impliquen solucions col·lectives i hem de definir conjuntament les nostres actuacions com a ciutadans planetaris. Saber que la manera que tenim de mirar els fets i els esdeveniments condiciona les nostres accions és un primer pas per intentar dissenyar solucions i resoldre amb eficàcia els reptes actuals.