Objectius

L’activitat pretén ajudar a:
• conèixer els diferents tipus d’embalatges i les implicacions ambientals relacionades amb el seu ús
• reflexionar sobre la quantitat d’embalatges innecessaris que utilitzem quotidianament
• establir criteris d’estalvi i selecció d’embalatges.

Activitat

Els embalatges ens compliquen la vida! Farem una cursa d’obstacles dificultada per la quantitat d’embalatges que ens cal dur a sobre.

Informació

Guardar i transportar aliments o altres objectes conservant-los sense que es facin malbé és un repte que les diferents societats han afrontat en totes les èpoques. Ja fa milers d’anys que es va inventar l’envàs: un receptacle fet d’una matèria capaç de contenir, protegir i conservar líquids o sòlids de diverses característiques.

Els materials i tècniques utilitzats per a la seva producció són variats, des de les fulles fibroses d’algunes plantes, acuradament entreteixides, passant pel fang de les àmfores, el vidre dels pots i ampolles o la fusta de les bótes i els barrils, fins als actualment abundantíssims cartrons, plàstics, vidres, metalls i combinacions de diferents materials.

Però si els antics envasos es caracteritzaven per la seva reutilització i pel fet que quan finalment s’abandonaven per vells i inservibles es degradaven ràpidament en l’entorn, els actuals normalment tenen un sol ús, malgrat ser cada vegada més resistents i duradors, de manera que no són fàcils de descompondre i ser reintegrats al cicle de la matèria. A més, en comptes d’un envàs per producte, n’hi ha que en porten dos o més, un que el protegeix i altres que l’anuncien i serveixen de reclam. Tot plegat fa que cada cop sigui més elevat el consum de primeres matèries i d’energia per produir uns envasos que només serveixen una vegada, i de retop ens trobem amb una allau de residus de llarga durada que cada cop ocupa més espai: actualment a Catalunya es generen 1.050.000 tones d’envasos l’any, és a dir, 150 kg/hab/any.

Les mesures per resoldre aquest problema consisteixen en intents de «fer desaparèixer» els residus, cremant-los a les incineradores, o bé en la utilització de materials fàcilment degradables. Tant en l’un cas com en l’altre els resultats són limitats: en el primer perquè produeix contaminació atmosfèrica i residus a la vegada, i en el segon perquè les condicions de degradació (com l’exposició a la llum) no sempre es compleixen rigorosament. Els problemes de tractament de residus porten els tècnics que se’n fan càrrec a afirmar que «el millor residu és el que no es produeix». Aquesta frase ens obre un altre vessant de solucions: la reducció del nombre d’envasos i la seva reutilització. O, com a mal menor, el reciclatge. Mesures pràctiques que pertoquen als usuaris dels productes, és a dir, a tothom.

Edat: de 10 a 14 anys

Durada: de 60 a 90 minuts

Grup: fins a 30/40 participants

Materials: (càlcul fet per a 30 participants) 9 caixes de cartró grans (5 poden ser substituïdes per papereres), 60 bosses de plàstic, 2 diaris vells, 30 ampolles de plàstic, 30 brics o llaunes de begudes, retoladors gruixuts de colors diferents (tants com grups es facin), cordill i 12 fulls DIN-A4; cronòmetre, diverses taules, una corda i un tamboret (o altres elements per formar el recorregut d’obstacles)

Espai: interior o exterior

Matèries: ciències naturals i socials, matemàtiques

Conceptes clau: residus, envasos, embalatges, minimització, reutilització, recollida selectiva, hàbits, consum, implicació personal

Altres conceptes: primeres matèries, aliments, deixalles, reciclatge, estil de vida

Procediments i valors: identificació de semblances i diferències, establiment de relacions causa/efecte, consideració de tendències, expressió oral, coordinació de moviments, treball en grup; participació, responsabilitat

Altres documents