Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• identificar alguns problemes que la circulació de vehicles provoca en la ciutat i en els ciutadans
• relacionar l’ús del vehicle privat amb la contaminació atmosfèrica i amb el consum accelerat de combustibles fòssils
• reconèixer els avantatges del transport públic a les ciutats
• relacionar les actituds personals amb la problemàtica ambiental que genera el transport urbà.
Activitat
Els participants han de fer un recorregut «circulant» per la ciutat com si fessin els seus desplaçament habituals. Segons que circulin en cotxe particular o en transport públic, les conseqüències ambientals (contaminació, consum de combustible, espai ocupat) seran diferents.
Informació
Les ciutats han anat creixent i fent-se cada cop més extenses. Com que el lloc de treball i d’estudi o els equipaments (hospitals, cinemes, restaurants…) acaben quedant lluny del lloc de residència, es fa impossible anar d’un lloc a l’altre a peu i depenem, per tant, d’un mitjà de transport que ens permeti desplaçar-nos.
A les nostres ciutats hi ha solucions col·lectives per a aquestes necessitats: el transport públic, ja sigui autobús, tramvia o metro. Tanmateix, una falsa il·lusió de comoditat, associada a la idea d’individualitat i llibertat que ens venen els fabricants d’automòbils, porta la majoria dels ciutadans a utilitzar quotidianament el vehicle privat a la ciutat. A Barcelona l’any 1970 el parc mòbil era de 318.000 vehicles; l’any 1992 era de 900.000 i l’any 2009 de 2.393.478. Certament, el cotxe ens permet en teoria autoorganitzar-nos sense problemes d’horaris o destinacions, però a la pràctica, quan és utilitzat en massa i dins d’un espai reduït, es condemna a si mateix i condemna la ciutat a la paràlisi: la gent agafa el cotxe per arribar abans als llocs, però se n’agafen tants que la circulació es col·lapsa i s’hi arriba més tard; hi ha una desproporció tan gran entre el nombre de vehicles i l’espai real per aparcar, que es fa impossible deixar el cotxe; l’excés de vehicles i certs comportaments d’alguns conductors ens afecten a tots, provocant reaccions de nerviosisme i agressivitat, que augmenten el risc d’accidents. En resum, arribem més tard i més cansats i enfadats, per haver triat una opció considerada més ràpida i còmoda. I tanmateix, els problemes de l’ús del cotxe no acaben aquí. Si considerem les seves conseqüències ambientals, cal afegir-hi encara:
– la contaminació atmosfèrica provocada pels gasos residuals de la combustió de la gasolina i el gasoil (fonamentalment òxids de nitrogen i de sofre, i monòxid de carboni), perillosos per a la salut
– l’emissió de diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), que intervenen a l’augment de l’efecte hivernacle.
– la contribució a l’esgotament de les reserves de petroli. Al nostre país es consumeixen més de 213 litres de gasolina i més de 643 litres de diesel per habitant i any.
– els sorolls, que disminueixen la qualitat de vida de les ciutats. El 80% del soroll d’una ciutat prové dels vehicles i afecta tant els vianants del carrer com l’interior de les cases.
Els autobusos transporten viatgers amb un cost energètic, d’ocupació d’espai i d’emissió de contaminants molt menor que el cotxe privat. A París s’ha calculat que a les hores punta l’autobús satisfà el 30% dels desplaçaments de superfície ocupant només el 3% de la superfície viària. El metro ens transporta també de manera ràpida i relativament neta. Tant pel que fa a la nostra salut mental i física com a la del nostre entorn, ens convé potenciar el transport públic, fent que cada dia sigui més net i eficient i que l’utilitzin més persones. De ben segur que una cosa ajudarà l’altra. Obtenir una ciutat més habitable passa per trobar bones solucions a la circulació interior, donant prioritat al transport públic i reservant una bona proporció d’espai per als vianants i ciclistes.
Altres documents
