Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• conèixer alguns efectes de l’ús dels plaguicides
• entendre que molts plaguicides s’acumulen en els éssers vius i en el seu entorn i els enverinen
• conèixer alternatives per minimitzar o evitar l’ús de plaguicides.
Activitat
El llangardaix es menja el cuc, el cuc es menja la planta, però… què passa quan la planta o el cuc han estat enverinats per plaguicides? Prepara’t, llangardaix!
Informació
La imatge d’una avioneta fumigant un camp de conreu amb un insecticida per exterminar insectes ens resulta coneguda. La imatge d’algú fumigant una planta d’un jardí amb algun pesticida ens és quotidiana. La imatge d’algú fent servir un esprai per matar mosquits, mosques i escarabats o aplicant una loció antipuces en animals domèstics, ens és tan familiar que en podríem ser els protagonistes. De fet, des dels anys quaranta aquestes són les maneres més generalitzades i pràctiques de protegir-nos de les molèsties i malalties transmeses pels insectes i protegir les plantes que valorem i utilitzem. Així s’evita la competència dels insectes i fongs que també se les mengen, o la d’altres plantes considerades males herbes perquè competeixen per l’espai i els nutrients.
Des de fa temps, però, se sap que els fungicides, herbicides o insecticides (en general, plaguicides) no sols són nocius per als fongs, plantes o insectes molestos que volem eliminar, sinó que poden danyar altres formes de vida. En efecte, els organoclorats i altres substàncies similars de què estan fets molts plaguicides són compostos de llarga vida, que molt difícilment es degraden i que s’acumulen en els teixits, sobretot en els greixos. Això vol dir que poden passar d’una planta a l’animal que se l’ha menjada, d’aquest animal al seu depredador, i així successivament; d’aquesta manera els productes tòxics s’escampen (s’han trobat restes d’insecticida en els pingüins de l’Antàrtida!), es van concentrant al llarg de les cadenes alimentàries i poden provocar la mort dels organismes que es troben al final de la cadena, als quals no anaven destinats els plaguicides.
El 1962 Rachel Carson, biòloga i escriptora nord-americana, va posar en evidència per primer cop els efectes nocius dels insecticides per als ocells i per a la nostra mateixa espècie. Es va dedicar a reunir proves que van demostrar que l’ús indiscriminat de DDT afectava altres organismes i va divulgar els resultats del seu treball en un llibre titulat Primavera silenciosa. Hi pronosticava que si no es restringia l’ús dels plaguicides s’arribaria a una primavera silenciosa, sense ocells ni altres formes de vida silvestre, i amb greus perjudicis per a la nostra espècie, que es troba al capdamunt de la cadena alimentària. Va instar el món perquè es detingués aquella «barrera química que s’estava construint al voltant de l’estructura de la vida». D’aleshores ençà els plaguicides s’han anat perfeccionant, tot i que encara presenten seriosos inconvenients, sobretot riscos a llarg termini derivats de la seva acumulació. La concentració de les substàncies nocives pot arribar a ser greu per a la salut humana, però en general no es dóna el cas. En canvi, sí que resulta greu per a un gran nombre d’animals: els plaguicides causen estralls en les poblacions de tota mena d’insectes i en els ocells que se n’alimenten. D’aquesta manera, moren directament o indirectament enverinats papallones, abelles, altres insectes beneficiosos i molts animals insectívors. En diversos països europeus, el mussol i el falcó tenen greus problemes de supervivència a causa dels insecticides. D’altra banda, els insectes desenvolupen mecanismes de resistència als plaguicides i se n’han d’inventar de nous contínuament que han de ser més potents i per tant més nocius.
Cal que prossegueixi la recerca de productes més eficaços, més selectius i menys nocius. Mentrestant, els plaguicides s’han d’utilitzar amb molta cura, selectivament i prudentment, aplicant les menors dosis possibles –i només quan hi hagi una plaga important– i complementant-ne l’ús amb altres mètodes de control.
Paral·lelament hi ha altres mesures que es poden prendre. La principal és evitar les condicions que poden originar plagues, com els monocultius extensius, l’acumulació de brutícia, les aigües estancades, etc. Altres línies d’actuació són el desenvolupament de varietats vegetals resistents a determinades plagues, la rotació de conreus per trencar el cicle de vida dels paràsits, el control biològic de l’espècie causant de la plaga mitjançant els seus depredadors naturals, o l’ús d’hormones i de senyals lluminosos o sonors com a atractiu per parar trampes on capturar els insectes.
Pel que fa a aquells insectes que ens poden molestar a casa, hem de relativitzar la seva importància i subratllar que els que són realment perjudicials són una petitíssima proporció. Les mesures preventives, sobretot la neteja, són les més eficients. També poden utilitzar-se barreres mecàniques (filats, cortines) i repel·lents naturals. Cal evitar els riscos d’un ús exagerat d’insecticides sintètics.
Altres documents
