Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• conèixer els efectes de l’erosió hídrica
• comprendre el paper de la vegetació com a protectora del sòl
• entendre la influència d’algunes activitats humanes en els processos de pèrdua de sòl
• identificar algunes mesures de gestió i conservació del sòl.
Activitat
Consisteix a «fabricar» illes, fins i tot fent-hi créixer plantes a fi de simular alguns processos tant de formació del sòl com de la seva erosió i desertització.
Informació
Tothom pot conèixer de primera mà els efectes de l’acció erosiva de l’aigua veient com després d’unes pluges els rius i rieres baixen terrosos. L’aigua arrossega les partícules de terra que troba soltes i se les emporta amb tanta més facilitat com menys protegides estan per la vegetació i com més intensa és la pluja. Els xaragalls van a parar a les rieres, aquestes als rius i els rius al mar, al fons del qual queden dipositats els materials fins que formaven part dels sòls i que ara n’han desaparegut de manera irreversible. Així de senzill i ràpid és el procés de pèrdua de sòls fèrtils.
Ben diferent és, en canvi, el procés necessari per a la seva formació. Si poguéssim fer un viatge en el temps (un temps que pot variar de 100 a 2.500 anys, segons les condicions) per seguir la formació d’un parell de centímetres de sòl, podríem comprovar com es construeixen lentament per l’acció del clima i dels éssers vius. Primer veuríem com els vents, les pluges i els canvis de temperatura ataquen les roques i les redueixen a petits grans. Una llavor que hi arriba i hi germina comença a travar-los amb les seves rels, alhora que tot cercant aigua i minerals va furgant la roca i n’accelera la descomposició. Altres plantes, després, fan companyia a la primera formant una xarxa de rels que estabilitza els materials fins. Finalment veuríem petits animalons que foraden el terra i hi creen espais on entra l’aire i l’aigua i on més arrels poden obrir-se camí. I, si tinguéssim els instruments adequats, observaríem encara una gran varietat de microorganismes que treballen constantment per incorporar les restes orgàniques de les plantes i animals morts a l’estructura del sòl.
Milions d’hores de pluja, sol i vent i milers de generacions de plantes i animals naixent, reproduint-se i morint fins a tornar al mateix sòl, per fer-lo a poc a poc més ric i més capaç de suportar la vida… Com pot perdre’s tot això en un no-res? La destrucció de la vegetació i la mala gestió dels sòls agrícoles i ramaders són els principals factors que contribueixen a la pèrdua irreparable de sòls arreu del món.
El sòl més ben protegit és el que es troba completament entapissat per la vegetació: mantenir el bosc, els matolls o els prats és la millor garantia de conservar-lo. Quan un bosc es tala o es crema, el risc d’erosió augmenta molt. També quan un sòl es conrea perd la seva protecció natural i es fa necessari trobar altres maneres de controlar l’erosió. Els pagesos mediterranis van intuir el problema des de fa segles i per això el nostre paisatge és ple de marges i feixes pacientment construïts per conservar els sòls agrícoles. L’actual mecanització de les feines del camp comporta la destrucció de les antigues feixes, sovint sense valorar-ne prou les conseqüències; a més, el conreu intensiu, forçat amb fertilitzants i pesticides, pot empobrir l’estructura del sòl i fer-lo més fràgil i sensible a l’erosió.
A l’altre extrem, particularment als països pobres de climes àrids, els sòls també es degraden quan la població es veu obligada a sobreexplotar-los per sobreviure. L’excés de pastura, la crema recurrent de matolls per obtenir-ne de tendra i l’arrabassada de soques per fer llenya tenen efectes igualment nefastos. En el conjunt d’aquestes regions més àrides s’estima que gairebé la meitat del terreny pateix una seriosa evolució cap al desert. La conca mediterrània, relativament àrida, amb un règim de pluges torrencials i amb sòls pobres explotats secularment, és un territori favorable a l’erosió, sobretot les zones més seques del sud, on aquesta és tan activa que es pot parlar pròpiament de desertització.
És molt difícil regenerar els terrenys degradats i també ho és aturar els processos desencadenats. La millor mesura és prevenir la pèrdua de sòls fent un ús assenyat de la terra. La necessitat de terrenys per a cases, carreteres, instal·lacions industrials o equipaments esportius no ens ha de fer oblidar els nostres requeriments indispensables de terres fèrtils ni el paper ecològic fonamental que té el sòl com a magatzem regulador i filtre de l’aigua i com a suport de la vida. El sòl és un recurs no renovable a mig termini. Cal conservar-lo, defensar-lo de qualsevol degradació i orientar l’ús del territori tenint la prudència de conservar els sòls de millor qualitat.
Altres documents
