Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• entendre que les espècies es poden extingir
• comprendre els factors que han incidit en el procés d’extinció d’una espècie mediterrània concreta: el vell marí (cicle de vida i factors de mortalitat específics)
• suggerir com minimitzar els factors que poden provocar l’extinció del vell marí
• conèixer altres espècies en perill d’extinció.
Activitat
Els participants es transformen en vells marins i en factors limitants (pescadors, urbanitzacions, turistes, etc.) en un joc de simulació molt actiu que pretén reproduir el cicle de vida del vell marí i algunes causes de la seva extinció. El joc té dos moments: el primer, familiaritza els jugadors amb el cicle de vida i la problemàtica de la supervivència d’aquesta espècie; el segon, permet verificar els diferents impactes dels factors limitants i indueix a pensar en possibles solucions.
Informació
El vell marí mediterrani (Monachus monachus) il·lustra perfectament el problema de l’extinció d’espècies. En efecte, es tracta d’una de les espècies més amenaçades de la Terra, segons la llista vermella de la UICN està catalogada com a espècie amenaçada en perill greu. Al llarg de la història hi ha hagut poblacions de milers d’individus, però actualment només en queden uns 500 o 600 entre el Mediterrani i la costa occidental africana. Existeixen dues altres espècies de vells marins, una de hawaiana (Monachus schauinslandi), amb una població d’uns 1.500 individus, i una altra de caribenya (Monachus tropicalis): aquesta, tot i ser el primer mamífer trobat per Colom en el seu segon viatge al Nou Món (1494), des dels anys cinquanta no se n’ha detectat enlloc la presència i per aquest motiu es considera actualment extingida.
Els vells marins no tenen depredadors naturals, amb l’excepció dels humans. Són molt fàcils de matar ja que no saben defensar-se ni evitar els seus caçadors. El declivi d’aquestes espècies està relacionat principalment amb l’expansió de les poblacions humanes europees, sobretot a partir del segle XIV, quan van ser sobreexplotades per la seva pell i el seu oli. Més recentment hi han intervingut altres factors: d’una banda, l’activitat pesquera redueix les seves fonts d’aliment, però a més a més es produeixen situacions de conflicte directe amb els pescadors que les maten argumentant que els fan malbé les xarxes i que s’alimenten de peixos amb valor comercial. D’altra banda, la industrialització i el turisme han afectat aquestes espècies de manera indirecta per la urbanització de les àrees litorals i per la freqüentació de les platges on vivien. Un altre aspecte afegit és la contaminació de les aigües properes a la costa que perjudica la seva salut.
La crítica situació actual del vell marí mediterrani rau, a més de les causes esmentades, en tres factors que depenen del comportament reproductiu d’aquesta espècie: 1) les femelles tenen només una cria cada dos anys; 2) necessiten llocs aïllats i tranquils a terra per parir i cuidar les cries, i per això busquen zones de coves, algunes amb entrades submergides, que poden esdevenir trampes mortals per als petits; i 3) les femelles prenyades o amb cries són extremament sensibles a l’enrenou provocat per la presència humana (normalment turistes), de manera que arriben a avortar.
Fa 40 anys es van començar a prendre mesures de conservació en algunes de les zones on habita: iniciatives com l’establiment de reserves i parcs marins en certes illes gregues (Parc Marí de les Espòrades del Nord), a Itàlia (illa de Montecristo), a Madeira i a Mauritània (reserva del Cap Blanc). D’altra banda, s’han realitzat intents de reproducció de vells marins en captivitat, però no han donat resultat: els animals captius es moren al cap de poques setmanes o mesos. En aquests moments, si revisem els esforços, constatem que el vell marí i el seu procés d’extinció és desconegut del públic, i que la informació sobre la seva biologia i situació sovint és contradictòria o no està disponible. En aquest sentit, s’estan duent a terme estudis acurats, sobretot a les colònies de Cap Blanc (Mauritània). Altres esforços necessaris per a una conservació efectiva impliquen la definició de polítiques i recursos destinats a la creació de més reserves, estímuls econòmics als pescadors, control de la pesca, de la contaminació i difusió de l’ecoturisme.
Altres documents
