Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• comprendre com la intervenció humana transforma el bosc
• comprovar els efectes que tenen diferents intervencions sobre els éssers vius dels distints nivells tròfics
• reflexionar sobre la gestió més adequada dels recursos forestals
• valorar el paisatge com a patrimoni que cal conservar.
Activitat
Els participants reben una parcel·la «rica» en elements «llaminers». Seran amos i senyors de la seva parcel·la i podran intervenir-hi al seu grat, però a canvi de les seves intervencions perdran llaminadures.
Informació
Quan contemplem un paratge natural de gran bellesa ens entusiasmem amb les infinites formes i colors que se’ns mostren davant dels ulls, amb l’harmonia amb què conviuen una multitud d’éssers vius i amb la tranquil·litat que ens transmet. Sorgeix en nosaltres el desig d’integrar-nos en aquest conjunt harmoniós i una idea «brillant» va prenent forma en la nostra ment: i si ens compréssim un trosset de natura, una petita parcel·la d’aquesta bellesa per poder-la contemplar en qualsevol moment que ho desitgem? Després caldran únicament uns petits «retocs» per convertir la nostra parcel·la en un paradís. Una caseta que ens aixoplugui i… que en serà, de bonic, sentir el cant dels ocells des del llit a la matinada! Llàstima que ens calgui tallar tants arbres per anivellar el terreny i construir; sobretot és una pena haver de perdre el pi centenari, però és que es troba en el centre del terreny, just on hi ha d’anar una glorieta que és imprescindible per poder dinar els dies solejats de l’hivern. També ens quedarem sense ginesta, però la glorieta serà tan bonica! Queden uns metres quadrats suficients per a una pista de tennis: serà esplèndid poder fer esport rodejats d’arbres: per sort el veí de la parcel·la contigua encara no ha construït res i els seus arbres ens faran una ombra la mar d’agradable…
Què en queda, del paratge que ens va entusiasmar? La il·lusió de viure en el bosc és vana. En el moment en què el transformem en el nostre hàbitat deixa de ser-ho per a les plantes i els animals que originàriament el constituïen. Pot ser que la nostra ment conservi encara la imatge de «bosc», perquè queden uns quants arbres, però en realitat ha deixat de ser-ho. Els animals depredadors que necessiten més recursos i més tranquil·litat seran els primers afectats; els altres també acusaran, en la mesura que els és pròpia, la disminució de recursos i el canvi de condicions de vida que comporta la fragmentació i artificialització del seu hàbitat.
I nosaltres també ens haurem quedat sense paisatge idíl·lic ni ambient natural: en comptes d’ocells, el soroll de les motos; en comptes de viaranys, voreres mal acabades; en comptes d’aire pur, fum de barbacoes; en comptes d’esquirols, algun follet de pedra artificial; en comptes d’arbres, antenes de TV; en comptes de bosc, suburbi arbrat. Des dels anys seixanta, al nostre país, hem vist com centenars d’hectàrees de bosc es convertien en casetes de millor o pitjor gust. Per arribar a aquest resultat es podien haver urbanitzat terrenys erms plantant-hi alguns pins. És lamentable haver destruït una superfície tan important dels boscos del nostre país contribuint a la minva de la biodiversitat.
Els boscos poden ser utilitzats de manera sostenible, explotant la fusta a uns ritmes que estiguin d’acord amb les taxes de creixement dels arbres, o bé recol·lectant fruits, llavors o bolets amb precaució: d’això se’n poden obtenir beneficis econòmics evidents. Encara que resulti menys immediat, també assignem valor monetari a la qualitat del paisatge que condiciona des del preu de les cases del poble veí fins als ingressos per turisme que rep; de la mateixa manera, hauríem de considerar l’estalvi en salut pública que pot representar el fet de tenir boscos com a llocs de distensió i relaxament.
Però ens quedaran encara uns altres valors intangibles del bosc que resulten molt més importants: la utilitat insubstituïble de les seves funcions ecològiques, el valor incalculable de la seva biodiversitat.
Altres documents
