Project Description

Objectius

L’activitat pretén ajudar a:
• valorar la importància i el ventall d’aplicacions que té el paper a la nostra vida
• conèixer les primeres matèries i el procés d’elaboració del paper
• reflexionar sobre els usos que en fem
• conèixer i promoure les tècniques d’estalvi, reutilització, reciclatge i recuperació de paper.

Activitat

Imaginar-nos un món sense paper pot ser un exercici divertit, i alhora pot fer-nos descobrir que moltes vegades gastant-ne menys també passaríem. O aprofitant-lo millor. O reciclant-lo: nosaltres i la natura hi sortiríem guanyant. L’activitat especula primerament sobre tot això i després ho posa en pràctica proposant la fabricació de paper reciclat i la seva utilització per explicar el que hem après.

Informació

El paper és un dels invents humans de més èxit, potser com cap altre. Els seus usos són múltiples, variadíssims i versàtils i van des del registre de les creacions més grans de l’intel·lecte humà (obres de filosofia o de literatura) fins als més basts serveis de neteja, passant per una cosa tan universal com el diner.

Recollint aquest fet, l’escriptor italià Giovanni Papini, que va escriure durant la primera meitat del nostre segle, feia aquestes agudes observacions:

«Tot el crèdit del món consisteix en milions de bitllets de banc, de lletres i talons, que no són res més que trossets de paper. Penso que tota la propietat industrial dels continents consisteix en milions d’accions, certificats i obligacions: trossets de paper. Els despatxos dels notaris i dels advocats són plens de documents i contractes dels quals depèn la vida de milions de persones, i no són res més que papers lleugerament guixats. Els registres de les poblacions, els arxius dels ministeris i dels estats: feixos de papers groguencs. Les biblioteques públiques i privades: piles de paper imprès. A les oficines públiques, als exèrcits, a les escoles, a les acadèmies, als parlaments, tot va avançant a força de trossets de paper: circulars, bons, rebuts, vots, esborranys, cartes, informes; paper escrit a mà, paper escrit a màquina, paper imprès. Les primeres matèries de la vida moderna no són el ferro, ni el petroli, ni el carbó, ni el cautxú: és simplement el paper. Cada dia es tallen boscs sencers per proporcionar una quantitat enorme d’una substància que no té la durada ni la duresa de la fusta. Antigament, les monedes eren totes de metall, els documents s’escrivien o bé en pergamins o en marbre o en bronze, i els llibres dels assiris i dels babilonis estaven escrits en rajoles. El material que s’usa ara no és ni resistent ni durable: una mica de pasta de fusta i de cola, substàncies deteriorables i combustibles, a les quals es confien els drets i els béns dels homes i dones, els tresors de la ciència i de l’art. La humitat, el foc, les arnes, els tèrmits, els talps poden desfer i destruir aquesta immensa massa de paper on reposa el més valuós del món.»

La primera matèria per fabricar paper és un recurs natural: la majoria de paper que consumim actualment prové de la pasta obtinguda a partir de fibres vegetals, especialment de la cel·lulosa. Els arbres i branques són serrats i triturats i es posen a estovar amb aigua si es tracta de la pasta dita mecànica, que sol donar un paper de poca qualitat. Normalment després del trossejat se sotmet a l’acció de dissolvents químics (sosa càustica, sulfur de sodi) per separar la cel·lulosa de la lignina, el «ciment» que uneix les fibres i que és necessari eliminar per obtenir un bon paper: aquesta és la pasta dita química. Finalment cal rentar i blanquejar la pasta, per a la qual cosa se sol utilitzar el clor o els seus derivats.

Els arbres que es fan servir són preferentment de fibra tendra i de creixement ràpid ja que la seva explotació és molt més rendible. Poden provenir tant de boscos com de conreus arboris destinats a aquest efecte. En cada cas caldrà prendre les precaucions oportunes per evitar la degradació del medi: si són boscos, fer una explotació sostenible que asseguri la capacitat d’autorenovació; si són conreus, evitar espècies que consumeixin aigua i recursos edàfics en excés.

Massa sovint, però, això no es té en compte. I si pot ser problemàtica l’obtenció de la primera matèria, són també greus els impactes causats pel procés de fabricació del paper, que és potencialment molt contaminant. Els aspectes més problemàtics són:
– una important despesa energètica per a la trituració i per al procés en general
– un gran consum d’aigua per a l’estovatge i sobretot el rentatge de la fibra
– l’ús de substàncies tòxiques i contaminants (sosa càustica, clor) que poden anar a parar als sistemes naturals
emissió de fums perjudicials, pudor, humitat, etc.

Tanmateix, hi ha grans possibilitats de reduir-los. Moltes indústries han eliminat totalment el clor i l’han substituït per combinats oxigenats (tipus aigua oxigenada) pràcticament innocus. Normalment el paper produït així porta l’indicador «lliure de clor». També millora la tecnologia de separat mecànic de la lignina. Els residus produïts són fàcilment depurables i al llarg de tot el procés es recupera energia.

Però hi ha un camí que sembla el més racional i recomanable des del punt de vista de la conservació de l’entorn: una gran part del paper que fem servir és susceptible de tornar a ser utilitzat mitjançant un procés que en general és molt més net, consumeix menys energia, contamina menys (no cal, per exemple, separar la lignina) i, és clar, evita la tala d’arbres. El reciclatge i l’ús de paper reciclat s’ha obert camí amb força en el món occidental els últims anys i ja arriba a sectors on les possibilitats són enormes (per exemple, la premsa).

Si a nivell tecnològic les coses milloren i poden continuar millorant, encara hi ha més camp per córrer a nivell d’actituds personals. Es tracta, d’una banda, de controlar la despesa supèrflua de paper, que és molt elevada en el nostre món; i, de l’altra, de no barrejar el paper amb altres deixalles, sinó dur-lo als indrets o als contenidor apropiats: avui n’hi ha a la majoria de ciutats i pobles del nostre país i de tot Europa. Cal tenir present que amb una tona de paper o cartró recuperat es fabriquen 900 quilos de paper reciclat, a la vegada que es consumeix el 90% menys d’aigua i el 50% menys d’electricitat.

Descarrega l’activitat
Edat: a partir de 10 anys
Durada: tres sessions de 50-60 minuts: les dues primeres es poden fer seguides
Grup: fins a 35 participants
Materials: per a la primera sessió: paper per a cada participant; per a la segona sessió: vegeu l’apartat Com fabricar paper; per a la tercera sessió: material de pintura i dibuix
Espai: interior
Matèries: ciències naturals i socials, educació artística
Conceptes clau: paper, fibra, reutilització/reciclatge, limitació de recursos, ús sostenible de recursos, consum, implicació personal
Altres conceptes: primeres matèries, tecnologia, indústria, explotació del bosc, consum/estalvi d’aigua, conservació de recursos biològics
Procediments i valors: identificació de semblances i diferències, associació, maneig d’informació, establiment de relacions causa/efecte, manipulació de materials, expressió oral i gràfica, dibuix, pintura, creació, treball en grup; constància, esperit crític, participació, responsabilitat
Altres documents
Descarrega documents