Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• entendre la importància de l’aigua per als éssers humans
• comprendre que, de tota l’aigua del planeta, només en disposem d’una petita part, i és doncs un recurs limitat
• considerar la gravetat de la pèrdua de qualitat de l’aigua
• adonar-se de les importants conseqüències dels abocaments que hi fem.
Activitat
Els nois i noies van seguint, per mitjà d’un joc de pistes, possibles recorreguts de l’aigua dins del seu cicle natural.
Informació
«El planeta blau» va ser el nom que els primers astronautes que van anar a la Lluna van donar a la Terra veient-la des d’aquella perspectiva inèdita. L’aigua és, efectivament, l’element més destacat del nostre planeta ja que en recobreix el 70% de la seva superfície. I no sols per l’aparença que atorga a la visió des de l’espai, sinó sobretot perquè és imprescindible per a la vida de tots els éssers vius que el poblem. I en el cas dels humans, no solament per al funcionament del nostre organisme, sinó també per a moltes de les activitats que duem a terme diàriament.
Però cal recordar que per cobrir totes les múltiples necessitats d’aigua disposem d’una quantitat molt petita respecte de la total del planeta: només el 3% del total és aigua dolça. I encara d’aquesta quantitat una bona part és aigua a la qual no podem accedir fàcilment (aigües subterrànies, casquets polars i glaceres). L’aigua dels rius, llacs, torrents, etc., representa una part petitíssima (el 0,03% d’aigua dolça total).
En contrast amb aquestes dades, el nostre estil de vida depèn cada cop més de la disponibilitat d’aigua dolça, en major grau del que volem admetre. Si per algun motiu les aixetes deixessin de rajar, les nostres rutines domèstiques s’esfondrarien, sorgirien problemes sanitaris, les fàbriques s’aturarien i tota la producció agrària disminuiria dramàticament. Diàriament s’inventen nous usos de l’aigua i s’augmenta la quantitat de consum: nous electrodomèstics que necessiten aigua per funcionar, extensions de terreny de cultiu on es vol incrementar la producció a força de regar més, noves indústries que necessitaran l’aigua com a dissolvent o refrigerant, etc.
Al problema de l’ús hem d’afegir el de la brutícia. Cada ús comporta un tipus de brutícia, més o menys perillosa segons si es pot eliminar de manera natural dins del propi cicle de l’aigua o si, al contrari, conté substàncies que la natura no integra fàcilment. En el primer cas apareixeran problemes si s’aboquen en tanta quantitat que els sistemes naturals no donin a l’abast d’eliminar-la. En el segon, els contaminants poden ser molt perillosos per a la nostra salut i la dels altres éssers vius.
El consum d’aigua a Catalunya es reparteix de la manera següent: l’aigua per a l’agricultura representa un 72%, l’ús domèstic en consumeix el 19% i l’ús industrial en requereix el 9%. Tot aquest ús implica una pèrdua de qualitat de les aigües disponibles. També cal dir que la indústria utilitza menys aigua, però la contamina més.
Tot i que, imitant els processos naturals, hem trobat sistemes per treure de l’aigua part de la brutícia que nosaltres mateixos hi aboquem (depuradores), les solucions tècniques no sempre són satisfactòries. Certament cal recordar que l’aigua és un recurs del tot necessari però limitat i que, per tant, s’imposa fer-ne un ús el més assenyat possible, controlant la quantitat d’aigua que usem i les substàncies que hi aboquem.
Altres documents
