Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• distingir entre animals reals i personatges imaginaris
• diferenciar les característiques del animals reals de les que surten a les llegendes, les narracions infantils i els dibuixos animats
• descobrir algunes de les associacions que fem entre certs animals i determinades característiques humanes; valorar el fonament d’aquestes atribucions
• observar com la presentació fictícia, favorable o desfavorable, d’una espècie pot condicionar la nostra percepció i predisposar-nos a estimar i preservar tal espècie o bé a considerar-la indesitjable i perillosa.
Activitat
Els participants es convertiran en «agents d’actors» i hauran de buscar l’animal més indicat per representar un personatge d’una pel·lícula. Caldrà que preparin uns bons informes dels seus clients per aconseguir que els seleccionin per participar en el film.
Informació
Estem d’acord que només podem estimar el que coneixem, però… com fem la coneixença del nostre entorn i dels éssers vius? La manera com hi entrem en contacte pot determinar un coneixement més o menys fidedigne i una valoració més o menys afinada.
Si prenem com a exemple els animals, protagonistes freqüents de contes, llegendes, dibuixos animats, etc., acceptarem que la familiaritat que hi establim a través de la TV, els còmics i altres ficcions pot influir sobre la percepció que en tenim, especialment si es tracta de la mainada. L’observació de les característiques antropomorfitzades de la majoria dels animals que apareixen als dibuixos animats, junt amb la manca generalitzada d’observació dels mateixos animals en la realitat, fan que els infants, i fins i tot alguns adults, es formin idees totalment desvirtuades de com són i de com viuen molts animals salvatges.
Per exemple, el fet que un felí sigui silenciós quan s’acosta a una possible presa és conseqüència de les seves característiques morfològiques i de comportament (etològiques), és a dir, de la seva adaptació al medi per sobreviure i de la seva necessitat d’alimentar-se, i no pas d’un caràcter pervers i traïdor que el porta a atacar per sorpresa víctimes indefenses.
Quan desconeixem les característiques i la manera de viure d’un animal i només disposem d’una imatge, resulta fàcil de preveure quin serà el resultat de comparar, per exemple, una fotografia d’una aranya peluda amb la d’un ós panda. El problema és que, moguts per la simpatia o antipatia que ens desperta la imatge d’un animal, tendim a fer una valoració global de la seva manera de ser, sense conèixer en absolut ni el seu comportament, ni les seves funcions, ni la relació que té amb el seu entorn i amb altres animals.
Aquestes actituds poden fomentar comportaments nefastos, tant per a la conservació dels animals, com per al nostre propi benestar. Per exemple: matar aranyes perquè «són lletges» pot fer que augmenti la quantitat d’insectes que ens molesten, o matar llops perquè «són perillosos» prop de les granges, pot fer que augmenti la quantitat de porcs senglars a la muntanya i que aquests hagin de baixar als sembrats per trobar menjar.
En casos extrems, els prejudicis negatius envers una espècie animal poden conduir a la seva extinció.
Altres documents
