Project Description
Objectius
L’activitat pretén ajudar a:
• conèixer algunes de les utilitats de les plantes
• valorar les múltiples utilitats de les plantes
• entendre la importància de conservar les diferents espècies de vegetals de la terra.
Activitat
S’organitza una sessió de ball per parelles. Els balladors estaran dividits en dos grups: uns seran plantes i, uns altres, utilitats d’aquestes plantes. Per poder ballar, caldrà trobar la parella correcta.
Informació
Ja sabem que les plantes són absolutament indispensables per a la supervivència dels animals, ja que aquests no són capaços de mantenir el seu cos en funcionament captant directament l’energia del sol i han de fer-ho necessàriament agafant l’energia química que les plantes han emmagatzemat en els seus teixits. Per això tots els animals han de nodrir-se de plantes, directament o indirectament.
Els humans, com els altres animals, ens alimentem de plantes –o d’animals que n’han menjades– i depenem d’elles per obtenir la nostra energia vital. Però no ens limitem pas a utilitzar-les com a aliment: al llarg de la nostra evolució com a espècie hem après a fer-les servir de múltiples maneres per tal d’obtenir-ne productes d’allò més diversos i cobrir tota mena de necessitats. Els remotíssims temps en què l’home recol·lector s’alimentava de les herbes, arrels i fruits que collia, van donar pas a una nova etapa, cabdal en l’evolució de l’espècie humana, i definida per una descoberta fonamental: l’agricultura. En efecte, el conreu de les plantes va permetre l’aparició d’excedents alimentaris que possibilitaren la diversificació de tasques i van marcar els inicis de l’estructuració social.
Hom avalua en unes 3.000 les espècies que s’han utilitzat com a aliment en un moment o altre. Els principals grups de plantes alimentoses són els cereals, molt preuats per les reserves que acumulen en les seves llavors (blat, civada, ordi, sègol, arròs, etc.), les hortalisses, de gran interès per al consum per les reserves acumulades a les arrels o pels compostos orgànics que contenen a les fulles, tiges i fruits (enciam, pastanaga, espinacs, nap, ceba, espàrrecs, tomàquet, etc.), i un últim grup important format pels fruiters, ja siguin conreats (ametller, cirerer, pomera, figuera, castanyer, olivera, bananer, etc.) o silvestres (arboç, esbarzer, etc.). Altres plantes s’empren fonamentalment en begudes (nou de cola, cafè, te, etc.). A la cuina s’utilitzen també moltes plantes (herbes i espècies) que no són pròpiament nutritives, però que serveixen per fer el menjar més gustós i variat. Cal destacar que actualment l’alimentació humana depèn bàsicament d’un grup molt reduït d’espècies cultivades, principalment blat, arròs, blat de moro i patata; conservar les nombroses varietats d’aquestes espècies pot ser crucial per garantir la font d’aliment en cas d’aparició de plagues o malalties que ataquin les varietats cultivades.
Un altre ús fonamental de les plantes és el medicinal. Abans que es comencessin a produir substàncies sintètiques, les plantes eren la principal font de productes curatius. Encara avui, bona part dels medicaments es fabriquen a partir d’extractes vegetals. A més, el 60% de la població del món i el 80% dels habitants dels països pobres depenen de la medicina tradicional, basada fonamentalment en les herbes. Arreu del món els herbolaris i curanderos en coneixen i n’utilitzen una enorme varietat, que recol·lecten en estat silvestre. Actualment hi ha moltes plantes medicinals que estan desapareixent com a conseqüència de la destrucció dels seus hàbitats: així podem perdre remeis potser fonamentals per a la curació d’algunes malalties. Pensem, per exemple, que només la flora de l’Amazones comprèn unes 125.000 espècies de plantes, del 95% de les quals no es coneix la composició química.
L’ús de la fusta dels arbres és familiar a tothom. Les fustes dels diferents arbres tenen característiques molt diverses, adequades a diferents usos. Als boscos tropicals creixen espècies particularment apreciades per la seva bellesa o per les seves qualitats, cosa que n’ha motivat la tala indiscriminada, de vegades molt destructiva, ja que per arribar als peus d’un determinat arbre considerat valuós es destrueixen grans superfícies de bosc amb centenars d’altres arbres no tan apreciats, que ni tan sols s’aprofiten. L’alternativa per a l’obtenció industrial de fustes és el cultiu d’arbres en plantacions, com qualsevol altre conreu: si es fa correctament, conservant la fertilitat dels sòls, podrem assegurar el subministrament present i futur d’un magnífic recurs renovable.
A més de la fusta, la indústria ha obtingut i encara obté dels vegetals molts altres productes, des del cautxú i altres làtexs, fins al suro dels taps de xampany, passant per totes les substàncies utilitzades en higiene, perfumeria, cosmètica o tintoreria. Cal destacar, com a ús industrial o artesanal, l’obtenció de fibres: el cotó o el lli per a fibres tèxtils; la ràfia, l’espart o la palmera per a la confecció d’objectes quotidians. Arreu del món s’han usat i s’usen moltíssimes espècies amb aquesta finalitat.